Lu determinants
Un determinant es un mot que precedisse un nom e lo determina, valent a dire que n’indica lo genre (femenin ò masculin) e lo nombre (singular ò plural). De mai, dona de precisions a prepaus dau nom e permete d’indicar se designa una realitat precisa ò non.
Lu determinants si repartisson en 7 categorias:
- Lu articles, determinants mai simples dau nom ò grop de noms
- Lu determinants possessius, que sièrvon a indicar l’apartenéncia
- Lu determinants demostratius, que sièrvon a designar e demostrar
- Lu determinants interrogatius, que sièrvon a interrogar
- Lu determinants exclamatius
- Lu determinants numerals
- Lu determinants indefinits
1 – Lu articles
1.1 – L‘article indefinit
L’article indefinit sièrve a introdurre una caua ò un èstre non identificats:
- Una frema arriba (sabèm pas cu es aquela frema)
- Regargi un film (la natura dau film es pas precisada)
x
Masculin
Femenin
Singular
UN
UNA
Plural
x
DE, D’
Precisions:
D’ davant una vocala: d’òmes, d’estelas
1.2 – L‘article definit
L’article definit sièrve a introdurre:
- Una caua ò un èstre identificats: es la maion dau vesin (sabèm de que maion s’agisse)
- Una categoria generala de cauas ò d’èstres: lo can es un animal (generalitat)
x
Masculin
Femenin
Singular
LO, L’
LA, L’
Plural
LU
LI
Precisions:
L’ davant una vocala: D’òmes, D’estelas
1.3 – L’article partitiu
L’article partitiu DE sièrve a introdurre:
- Un nom indenombrable: Manja de pan
- una caua abstracha: As de coratge
Precisions:
– L’article partitiu DE es invariable en genre: De temps, De jòia
– S’elide en D’ davant una vocala: D’aiga
1.4 – L’article contractat
L’article contractat si forma a partir dei preposicions A, DE, DA e EMB e de l’article definit: siam au mitan dau teatre
x
A
DA
DE
EMB
LO
AU
DAU
DAU
EMBAU
LA, L’
A LA, A L’
DA LA, DA L’
DE LA, DE L’
EMB LA, EMB L’
LU, LI
AI
DAI
DEI
EMBAI
Precisions:
La contraccion de EMB e LO, LU, LI es facultativa: Embau ⇔ Emb lo, Embai ⇔ Emb lu/li
2 – Lu determinants possessius
2.1 – Lo determinant possessiu general
Lu determinants possessius son totjorn precedits de l’article definit LO, LA, LU, LI e si declinan ensin:
Masculin singular
LO MIEU
LO TIEU
LO SIEU
LO NÒSTRE
LO VÒSTRE
LO SIEU
Femenin singular
LA MIEU
LA TIEU
LA SIEU
LA NÒSTRA
LA VÒSTRA
LA SIEU
Masculin plural
LU MIEUS
LU TIEUS
LU SIEUS
LU NÒSTRES
LU VÒSTRES
LU SIEUS
Femenin plural
LI MIEUS
LI TIEUS
LI SIEUS
LI NÒSTRI
LI VÒSTRI
LI SIEUS
2.2 – Lo determinant possessiu de parentat
Davant dei noms de parentat ascendenta, lu determinants possessius si declinan sensa article au singular:
Masculin singular
MON
TON
SON
NÒSTRE
VÒSTRE
SON
Femenin singular
MA
TA
SA
NÒSTRA
VÒSTRA
SA
Masculin plural
LU MIEUS
LU TIEUS
LU SIEUS
LU NÒSTRES
LU VÒSTRES
LU SIEUS
Femenin plural
LI MIEUS
LI TIEUS
LI SIEUS
LI NÒSTRI
LI VÒSTRI
LI SIEUS
Precisions:
– Lu ligaments de parentat descendents son pas pertocats: Mon paire, Sa maigran ⇔ Ton fiu, Vòstra nèça
– Au plural, lu articles definits plural s’emplègan: Ta sòrre ⇔ Li tieus sòrres
3 – Lu determinants demostratius
3.1 – Lo determinant demostratiu de proximitat
Coma lo sieu nom l’indica, designa un objècte ò una persona pròcha.
x
Masculin
Femenin
Singular
AQUEST(O)
AQUESTA
Plural
AQUESTU
AQUESTI
Precisions:
Davant una vocala, lo determinant demostratiu masculin singular AQUESTO deven AQUEST: Aquesto libre, Aquest aubre
3.2 – Lo determinant demostratiu de distància
Designa un objècte ò una persona aluenhada.
x
Masculin
Femenin
Singular
AQUEU
AQUELA
Plural
AQUELU
AQUELI
Precisions:
Davant una vocala, lo determinant demostratiu masculin singular AQUEU deven AQUEL: Aqueu libre, Aquel aubre
3.3 – Lo determinant demostratiu de temps
Es un determinant demostratiu de proximitat que designa un lexic de temps (jorn, setmana, sason).
x
Masculin
Femenin
Singular
ESTO
ESTA
Plural
ESTU
ESTI
Precisions:
– Davant una vocala, lo determinant demostratiu masculin singular ESTO deven ESTEL: Esto divendres, Estel estiu
– Es facultatiu e pòu èstre remplaçat per lo determinant demostratiu de proximitat: Esto divendres, Aquesto divendres
4 – Lu determinants interrogatius
4.1 – Lo determinant interrogatiu de natura
Permete de pauar una question sus la natura dau nom ò grop de noms.
x
Masculin
Femenin
Singular
QUAU
QUALA
Plural
QUAUS
QUALI
Precisions:
– Davant una vocala, lo determinant interogatiu masculin singular QUAU deven QUAL: Quau libre?, Qual aubre?
– Es plus frequentament utilizat sota la foma corta QUE invariable en genre e en nombre: Quau libre?, Quala persona?, Quaus tauliers?, Quali cadieras? ⇔ Que libre?, Que persona?, Que tauliers?, Que cadieras?
4.2 – Lo determinant interrogatiu de quantitat
Permete de pauar una question sus la quantitat dau nom ò grop de noms.
x
Masculin
Femenin
Singular
QUANT
QUANTA
Plural
QUANTU
QUANTI
Precisions:
Es plus frequentament utilizat sota la foma corta QUANT DE invariable en genre e en nombre: Quantu tauliers?, Quanti cadieras? ⇔ Quant de tauliers?, Quant de cadieras?
5 – Lu autres determinants
5.1 – Lo determinant exclamatiu
Lo determinant exclamatiu s’emplèga dins una frasa exclamativa. Existon 2 formas:
- QUANT e COMA que son pron similars: Quant de temps!, Coma es bèla!
- QUE qu’es la forma mai espandidi: Que calor!, Que aventura!
5.2 – Lo determinant numeral
Lo determinant numeral indica lo nombre designat per lo nom qu’introdue: Cinc libres, Seissanta euros
5.3 – Lo determinant indefinit
Lu determinants indefinits son aquelu qu’indican:
- Una quantitat indeterminada:
- CADA (invariable): Cada matin, Cada fèsta
- FÒRÇA (invariable): Fòrça eveniments, Fòrça personas
- MANT, MANTA, MANTU, MANTI: Mantu jorns, Manti cadieras
- MINGA (invariable): Minga problèma, Minga solucion
- QUAUCU, QUAUQUI: Quaucu libres, Quauqui maions
- TANT, TANTA, TANTU, TANTI: Tant espèr, Tanta fisança, Tantu masaguins, Tantu rasons
- TANT DE (invariable):Tant d’espèr, Tant de fisança, Tant de masaguins, Tant de rasons
- TOT, TOTA, TOI, TOTI: Tot libre, Tota frema, ToI enfants, Toti categorias
- Una qualitat indeterminada:
- CERTAN (UN), CERTANA (UNA), CERTANS, CERTANI: Un certan coratge, Una certana amiga, Certans autors, Certani cauas
- CÈRT (UN), CÈRTA (UNA), CÈRTS, CÈRTI: Un cèrt coratge, Una cèrta amiga, Cèrts autors, Cèrti cauas
- N’IMPÒRTA QUE (invariable): N’impòrta que film
- QUAUQUE, QUAUQUA: Quauque trabalh, Quauqua atencion
- TAU, TAL (davant vocala), TALA, TAUS, TALI: Tau cas, Tal acte, Tala filha, Taus tablèus, Tali escòlas
- Una semblança ò una diferéncia:
- AUTRE, AUTRA, AUTRES, AUTRI: Autre temps, Autra mentalitat, Autres mejans, Autri gents
- DIVÈRS, DIVÈRSI: Divèrs elements, Divèrsi cançons
- MESME, MESMA, MESMES, MESMI: Mesme mes, Mesma veitura, Mesmes vestits, Mesmi gents