Cors de nissart en linha – Gramàtica – Determinants

Lu determinants

Un determinant es un mot que precedisse un nom e lo determina, valent a dire que n’indica lo genre (femenin ò masculin) e lo nombre (singular ò plural). De mai, dona de precisions a prepaus dau nom e permete d’indicar se designa una realitat precisa ò non.

Lu determinants si repartisson en 7 categorias:

  1. Lu articles, determinants mai simples dau nom ò grop de noms
  2. Lu determinants possessius, que sièrvon a indicar l’apartenéncia
  3. Lu determinants demostratius, que sièrvon a designar e demostrar
  4. Lu determinants interrogatius, que sièrvon a interrogar
  5. Lu determinants exclamatius
  6. Lu determinants numerals
  7. Lu determinants indefinits
1.1 – Larticle indefinit

L’article indefinit sièrve a introdurre una caua ò un èstre non identificats:

  • Una frema arriba (sabèm pas cu es aquela frema)
  • Regargi un film (la natura dau film es pas precisada)

Precisions:

D’ davant una vocala: d’òmes, d’estelas

1.2 – Larticle definit

L’article definit sièrve a introdurre:

  • Una caua ò un èstre identificats: es la maion dau vesin (sabèm de que maion s’agisse)
  • Una categoria generala de cauas ò d’èstres: lo can es un animal (generalitat)
Femenin

Precisions:

L’ davant una vocala: D’òmes, D’estelas

1.3 – L’article partitiu

L’article partitiu DE sièrve a introdurre:

  • Un nom indenombrable: Manja de pan
  • una caua abstracha: As de coratge

Precisions:

L’article partitiu DE es invariable en genre: De temps, De jòia
S’elide en D’ davant una vocala: D’aiga

1.4 – L’article contractat

L’article contractat si forma a partir dei preposicions A, DE, DA e EMB e de l’article definit: siam au mitan dau teatre

Precisions:

La contraccion de EMB e LO, LU, LI es facultativa: EmbauEmb lo, EmbaiEmb lu/li

2.1 – Lo determinant possessiu general

Lu determinants possessius son totjorn precedits de l’article definit LOLALULI e si declinan ensin:

2.2 – Lo determinant possessiu de parentat

Davant dei noms de parentat ascendenta, lu determinants possessius si declinan sensa article au singular:

Precisions:

– Lu ligaments de parentat descendents son pas pertocats: Mon paire, Sa maigran Ton fiu, Vòstra nèça
Au plural, lu articles definits plural s’emplègan: Ta sòrre Li tieus sòrres

3.1 – Lo determinant demostratiu de proximitat

Coma lo sieu nom l’indica, designa un objècte ò una persona pròcha.

Femenin

Precisions:

Davant una vocala, lo determinant demostratiu masculin singular AQUESTO deven AQUEST: Aquesto libre, Aquest aubre

3.2 – Lo determinant demostratiu de distància

Designa un objècte ò una persona aluenhada.

Femenin

Precisions:

Davant una vocala, lo determinant demostratiu masculin singular AQUEU deven AQUEL: Aqueu libre, Aquel aubre

3.3 – Lo determinant demostratiu de temps

Es un determinant demostratiu de proximitat que designa un lexic de temps (jorn, setmana, sason).

Femenin

Precisions:

Davant una vocala, lo determinant demostratiu masculin singular ESTO deven ESTEL: Esto divendres, Estel estiu
– Es facultatiu e pòu èstre remplaçat per lo determinant demostratiu de proximitat: Esto divendres, Aquesto divendres

4.1 – Lo determinant interrogatiu de natura

Permete de pauar una question sus la natura dau nom ò grop de noms. 

Femenin

Precisions:

Davant una vocala, lo determinant interogatiu masculin singular QUAU deven QUAL: Quau libre?, Qual aubre?
– Es plus frequentament utilizat sota la foma corta QUE invariable en genre e en nombre: Quau libre?, Quala persona?, Quaus tauliers?, Quali cadieras? Que libre?, Que persona?, Que tauliers?, Que cadieras?

4.2 – Lo determinant interrogatiu de quantitat

Permete de pauar una question sus la quantitat dau nom ò grop de noms. 

Femenin

Precisions:

Es plus frequentament utilizat sota la foma corta QUANT DE invariable en genre e en nombre: Quantu tauliers?, Quanti cadieras? Quant de tauliers?, Quant de cadieras?

5.1 – Lo determinant exclamatiu

Lo determinant exclamatiu s’emplèga dins una frasa exclamativa. Existon 2 formas:

  • QUANT e COMA que son pron similars: Quant de temps!, Coma es bèla!
  • QUE qu’es la forma mai espandidi: Que calor!, Que aventura!
5.2 – Lo determinant numeral

Lo determinant numeral indica lo nombre designat per lo nom qu’introdue: Cinc libres, Seissanta euros

5.3 – Lo determinant indefinit

Lu determinants indefinits son aquelu qu’indican:

  • Una quantitat indeterminada:
    • CADA (invariable): Cada matin, Cada fèsta 
    • FÒRÇA (invariable): Fòrça eveniments, Fòrça personas
    • MANT, MANTAMANTU, MANTI: Mantu jorns, Manti cadieras
    • MINGA (invariable): Minga problèma, Minga solucion
    • QUAUCU, QUAUQUI: Quaucu libres, Quauqui maions
    • TANT, TANTA, TANTU, TANTI: Tant espèr, Tanta fisança, Tantu masaguins, Tantu rasons
    • TANT DE (invariable):Tant d’espèr, Tant de fisança, Tant de masaguins, Tant de rasons
    • TOT, TOTA, TOI, TOTI: Tot libre, Tota frema, ToI enfants, Toti categorias
  • Una qualitat indeterminada:
    • CERTAN (UN), CERTANA (UNA), CERTANS, CERTANI: Un certan coratge, Una certana amiga, Certans autors, Certani cauas
    • CÈRT (UN), CÈRTA (UNA), CÈRTS, CÈRTI: Un cèrt coratge, Una cèrta amiga, Cèrts autors, Cèrti cauas
    • N’IMPÒRTA QUE (invariable)N’impòrta que film
    • QUAUQUE, QUAUQUA: Quauque trabalh, Quauqua atencion
    • TAU, TAL (davant vocala), TALA, TAUS, TALI: Tau cas, Tal acte, Tala filha, Taus tablèus, Tali escòlas
  • Una semblança ò una diferéncia:
    • AUTREAUTRAAUTRESAUTRI: Autre temps, Autra mentalitat, Autres mejansAutri gents
    • DIVÈRS, DIVÈRSI: Divèrs elements, Divèrsi cançons
    • MESMEMESMAMESMESMESMI: Mesme mes, Mesma veitura, Mesmes vestitsMesmi gents