Li règlas de pronóncia
1 – Li letras de l’alfabet en occitan nissart
Aa | Bb | Cc | Dd | Ee | Ff | Gg | Hh | Ii | Jj | Kk | Ll | Mm |
Nn | Oo | Pp | Rr | Ss | Tt | Uu | Vv | Ww | Xx | Yy | Zz |
L’occitan nissart utiliza l’alfabet latin que còmpta 26 letras de basa. Certani letras contenon:
- Un accent agut: Á, É, Í, Ó, Ú
- Un accent grèu: À, È, Ò
- Un trema: Ë, Ï, Ü
- Una cedilha: Ç
2 – Li vocalas
2.1 – Li vocalas simpli
Vocalas | Pronóncia | Exemple |
A E I O U | [a] [e] [i] [u] [y] | fada mete vivi motor cumul |
2.2 – Li vocalas accentuadi
Vocalas | Pronóncia | Exemple |
Á À É È Í Ó Ò Ú | [e] [ɔ] [a] [e] [ɛ] [i] [u] [ɔ] [wɔ]¹ [y] | siáu Vesubiá farà espés bèla aquí urós aquò pòrt assidú |
1. La Ò diftongada
La letra Ò es diftongada [wɔ] dins certans cas: pòrt, fòrt, fòrça, bòn, pòsta, tremòla…
La nòrma classica qu’emplegam aquí non marca aquel diftòng. Pura, certans autors nissarts an decidit de la marcar en adoptant una ortografia especifica:
- Reinat TOSCANO¹ l’ortografia OA: poart, foart, foarça, boan, poasta, tremoala…
- Bernat FRUCHIER² la marca per un accent circonflèx Ô: pôrt, fôrt, fôrça, bôn, pôsta, tremôla…
- Jan-Luc SAUVAIGO³ l’ortografia UÒ: puòrt, fuòrt, fuòrça, buòn, puòsta, tremuòla…
1. - Reinat TOSCANO es un sòci fidèl de Nissa Pantai e un escrivan occitan talentuós, autor de numerós libres dont la famoa Gramàtica dau niçard e la sèria dei aventuras dau policier Matieu Sampeyre. 2. - Bernat FRUCHIER es un membre fondador dau Centre Cultural Occitan País Nissart (CCÒC, futur Nissa Pantai), ne'n siguèt lo 2d president e demòra president d'onor. 3. - Jan-Luc SAUVAIGO es un autor-compositor-interprèta occitan famós e un dei membres fondadors dau CCÒC País Nissart.
2.3 – Li vocalas nasali
Vocalas | Pronóncia | Exemple |
AN EN IN ON UN | [ãŋ] [ɛ̃ŋ] [īŋ] [uŋ] [yŋ] | canta sente camin dont cadun |
Vocalas | Pronóncia | Exemple |
AM EM IM OM UM | [ãɱ] [ɛ̃ɱ] [īɱ] [uɱ] [yɱ] | camba sembla cimbala tombar umble |
Precision:
- Li vocalas+N/M son nasali davant una consonanta ò en fin de mot: canta [‘kãŋta], ben [‘bɛ̃ŋ]
- Son pas nasali davant dei vocalas: anar [a’na], frema [‘fʀema]
- L’M nasala si pronóncia [ŋ] en fin de mot: camba [‘kãɱba] ⇔ siam [‘sjãŋ], sembla [‘sɛ̃ɱbla] ⇔ fèm [‘fɛ̃ŋ]
2.4 – Li semivocalas
Li semivocalas, dichi tanben semiconsonantas, son de sons que si tròban a miegcamin entre la vocala e la consonanta. Ne’n destriam 3:
- [j] que si pòu escriure I ò LH e qu’es un mieg son [i] comparable a la J en alemand: pantais [pãŋ’taj], detalh [de’taj]
- [µ] que s’escriu U e qu’es un mieg son [y]: vuech [‘vµœt∫]
- [w] que s’escriu U e qu’es un mieg son [u] comparable a la W en englés: pèu [‘pεw]
Li semivocalas si retròban dins lu diftòngs e triftòngs (veire lo ponch n°3)
3 – Lu diftòngs e triftòngs
3.1 – Lu diftòngs fòrts
Lu diftòngs fòrts, dichs descendents, son lu fonèmas compauats per li sequéncias vocala-semivocala e pòrtan generalament l’accent tonic sus la promiera vocala:
Vocalas | Pronóncia | Exemple |
AI¹ EI ÈI OI ÒI AU² EU ÈU IU³ OU ÒU UU | [aj] [ej] [ɛj] [uj] [ɔj] [aw] [ew] [ɛw] [iw] [uw] [ɔw] [yw] | dai rei bèi doi eròi cau leu pèu viu outra pòu cuu |
- AI tende de si prononciar [ej] quora es pas tonic: laissi [‘lajsi], laissar [lej’sa]
- AU tende de si prononciar [ɔw] quora es pas tonic e dins certans particulars: daurat [dɔw’ʀat]
- IU tende de si prononciar [jew]: viu [‘vjew], actiu [a’tjew]
3.2 – Lu diftòngs debles
Lu diftòngs debles, dichs ascendents, son lu fonèmas compauats per li sequéncias semivocala-vocala e pòrtan generalament l’accent tonic sus la segonda vocala:
Vocalas | Pronóncia | Exemple |
IA IE IÈ IO IÒ OA UÈ UI | [ja] [je] [jɛ] [ju] [jɔ] [wa] [µœ] [µi] | viatge quartier vièlh tension fiòla Joan vuèch atribuir |
Precision:
- Après G, U es muda davant E e I, doncas li a pas de diftòng: fague [fa’ge], sigui [si’gi]
- Après Q, U es muda, doncas li a pas de diftòng: quadre [‘kadʀe], que [‘ke], quint [‘kint], aquò [a’kɔ]
3.3 – Lu triftòngs
Lu triftòngs son lu fonèmas compauats per li sequéncias semivocala-vocala-semivocala:
Vocalas | Pronóncia | Exemple |
IAI IAU IÈI IEU IÒU OAI UÈI | [jaj] [jaw] [jɛj] [jew] [jɔw] [waj] [µœj] | biais diau sièis mieu faiòu goai encuèi |
3.4 – L’iatús
L’iatús es la succession de doi vocalas que forman doi sillabas diferenti. Certani vocalas fan naturalament un iatús:
Vocalas | Pronóncia | Exemple |
AE AO EA EO OE UA UO | [ae] [au] [ea] [eu] [ue] [ya] [yu] | aerian aost real teoric coerent actual duo |
Precision:
Certani combinasons de vocalas forman un diftòng ò un iatús segon la plaça de l’accent tonic. Li a un iatús quora l’accent tonic tomba sus la promiera vocala:
- IA: tria [‘tʀia] ⇔ cambiar [kãɱ’bja], bèstia [‘bεstja]
- OA: coa [‘kua] ⇔ oata [wa’ta], Joaneta [dʒwa’neta]
- UE: adue [a’dye] ⇔ fuec [‘fwœk], vuechen [vµe’t∫ɛ̃ŋ]
4 – Li consonantas
4.1 – Li consonantas simpli
Consonantas | Pronóncia | Exemple |
B C davant E, I D F G davant E, I H¹ J L M davant B, P en fin de mot N davant consonanta en fin de mot P Q R entre 2 vocalas² S entre 2 vocalas T V X entre 2 vocalas Z | [b] [k] [s] [d] [f] [g] [dʒ] (veire li nòtas davau) [dʒ] [l] [m] [ɱ] [ŋ] [n] [ŋ] [ŋ] [p] [k] [ʀ] [ɹ] [s] [z] [t] [v] [ks, s] [gz, z] [z] | babi cat, color, cultura, clau cent, ciutat dedins fanfara gal, goma, gust, grand gèl, giro jorgina lilàs moment ambient, cròmpa mesclum nanomètre encara nenon papier quauquaren rar, tèrra èra sota, messa frasa toti vives xilofòn, excellent exacte zèro |
1. – La letra H
En occitan nissart, la letra H si retròba solament dins li combinasons de consonantas seguenti:
- CH prononciada [t∫]: chaminèia [t∫ami’nεja], fachenda [fa’t∫ɛ̃ŋda]
- LH prononciada [j]: ulhauç [y’jaw], familha [fa’mija]
- NH prononciada [ɲ]: nhif [‘ɲif], montanha [muŋ’taɲa]
Fòra d’aquela situacion, l’H isolada si pòu trobar:
- En occitan gascon, dont l’H remplaça la letra F e si pronóncia coma una [h] aspirada: fèsta [‘fɛsta] ⇔ hèsta [‘hɛstœ]
- Dins lu noms pròpris ò mots estrangiers, dont l’H si pronóncia segond la lenga d’origina: Hinault [i’no], Helsinki [‘helsiŋki]
2. – L’R intervocalica
D’un temps, l’R entre 2 vocalas si prononciava coma l’R que podèm audir en englés [ɹ]. Pura, la pronóncia grassejada [ʀ] tende de si generalizar sota l’influéncia dau francés. Per retrobar l’autenticitat dau nissart, preconizam lo restabliment d’aquela pronóncia distinta: èra [‘ɛɹa] ⇔ tèrra [‘tɛʀa]
4.2 – Li consonantas dobli
En occitan nissart, li dobli cononantas son rari e si limitan a 8 cas: CC, DD, GG, LL, MM, NN, RR e SS
Cas | Pronóncia | Particularitats | Exemples |
CC DD GG LL MM NN RR SS | [ks, s] [d] [gdʒ, dʒ] [l] [m] [n] [ʀ] [s] | Existon solament davant E e I Permeton de destriar doi mots diferents Davant d’autri letras, li a c simpla Existon solament entre doi vocalas Existon solament dins la familha dei mots suggerir Existon solament entre doi vocalas Dins una familha de mots, deven L en posicion finala Existon solament entre doi vocalas Existon solament entre doi vocalas Dins una familha de mots, deven N en posicion finala Existon solament entre doi vocalas Existon solament entre doi vocalas | accion, succès accès/acès aclamar, ocupar addicion, reddicion suggestion, suggestiu illusion, parallèl anullar, nulla > nul gamma, immunitat perenne, connotacion annada, annual > an tèrra, guèrra, òrre passion, assegurar |
Li consonantas dobli qu’avèm pas mençonadi çai sus (BB, FF, HH, JJ, KK, PP, QQ, TT, VV, WW, XX, ZZ), en principi, existon pas en nissart, levat dins doi cas particulars:
- Dins quaucu mots compauats e sodats: sub + baltic ⇒ subbaltic, cap + pelat ⇒ cappelat
- Dins lu mots estrangiers non adaptats au nissart mas utilizats: jazz, trekking, happening, tutti frutti, Exxon
4.3 – Lu grops de consonantas
L’occitan nissart còmpta mantu grops de consonantas que pòdon aver doi tipes de pronóncia:
- Una pronóncia completa e estandard
- Una pronóncia simplificada e mai correnta
Grop de consonantas | Pronóncia completa | Pronóncia simplificada | Exemple |
BC (+E, I) BD BJ BM BN BS BT CC (+E, I) CD CM CN CT DM GD GG GM NS (+consonanta) PC (+E, I) PS PT TB TC (+E, I) TM TN X X (entre 2 vocalas) | [bs] [bd] [bdʒ] [bm] [bn] [bs] [bt] [ks] [gd] [km] [kn] [kt] [dm] [gd] [gdʒ] [gm] [ⁿs] [ps] [ps] [pt] [db] [ts] [tm] [tn] [ks] [gz] | [s] [d] [dʒ] [m] [n] [s] [t] [s] [d] [m] [n] [t] [m] [d] [dʒ] [m] [s] [s] [s] [t] [b] [s] [m] [n] [s] [z] | abcès abdicar abjècte submergir obnubilat abséncia subtiu ficcion anecdòta acme aracnid acte administrar magdalena suggerir enigma institut erupcion psicologia apte fotbòl etceterà ritmar etnia toxic exemple |
Exiton certans grops de consonantas que conoisson pas qu’un biais de pronóncia:
- Lu grops DG, DJ, GJ, TG e TJ prononciats [dʒ]: bridge, adjectiu, miegjorn, garatge, viatge
- Lo grop GN prononciat [ɲ]: signe
- Lu grops TL, TM e TZ dins certans mots dont la T etimologica es muda: ròtle, setmana, votz
De mai, existe dins la pronóncia simplificada un fenomèn de vocalizacion de la promiera letra d’un grop de consonantas:
- Après E, la promiera consonanta tende de si prononciar [j]: dialècte [dja’lɛjte], exemple [ej’zɛ̃ɱple]
- Après O, la promiera consonanta tende de si prononciar [w]: doctor [duw’tur], obtenir [uwte’ni]
4.4 – Li consonantas finali
Consonanta finala | Pronóncia | Exemple |
-C -c Dins gaire cas -D -d -G -g Dins certans cas¹ -L -l Dins li sillabas finali atòni -P -p Dins gaire cas -R -r Dins certans cas² -S -s Dins certans cas³ -T -t Dins lu mots femenins en -AT | [k] _ [t] [k] [tʃ] [l] _ [p] _ [ʀ] _ [s] _ [t] _ | amic [a’mik] pauc [’pɔw] verd [’veʀt] larg [‘laʀk] gaug [‘gawtʃ] final [fi’nal] àngel [‘ãŋdʒe] esclòp [es’klɔp] còup [‘kɔw] clar [‘klaʀ] sénher [‘seɲe] virus [‘viʀys] après [a’pʀɛ] levat [le’vat] unitat [yni’ta] |
1. – La G finala
- Si pronóncia [k] dins la màger part dei cas: dialòg [dja’lɔk]
- Si pronóncia [k] dins lu mots ont la G qu’es pas finala si pronóncia basicament [k]: sanguinós [sãŋgi’nus] ⇔ sang [‘sãŋk]
- Si pronóncia [tʃ] dins lu mots dont G qu’es pas finala si pronóncia basicament [dʒ]: mieja [‘mjedʒa] ⇔ mieg [’mjetʃ]
2. – L’R finala
- Si pronóncia [ʀ] dins la màger part dei cas: mar [‘maʀ]
- Es sistematicament muda:
- Quora es la marca de l’infinitiu: anar [a’na], finir [fi’ni], créisser [‘kʀejse]
- Dins lu mots en -IER: darrier [da’ʀje]
- Dins certans mots en -OR: pescador [peska’du] ⇔ motor [mu’tuʀ]
3. – L’S finala
- Si pronóncia [s] dins mantu cas, especialament:
- Dins quaucu mots: país [pa’is]
- Especialament lu mots amb lo sufix aumentatiu -ÀS: grandàs [gʀãŋ’das]
- Dins la conjugason, quora es la marca de la 2a persona dau singular: parles [‘paʀles]
- Quora es la terminason de certans adjectius: famós [fa’mus]
- Es muda:
- Dins mantu mots: pantais [pãŋ’taj], sièis [‘sjɛj]
- Especialament quora exprimisse la marca dau plural: libres [‘libʀe]