Cors de nissart en linha – Fonetica – Pronóncia

Li règlas de pronóncia

1 – Li letras de l’alfabet en occitan nissart

AaBbCcDdEeFfGgHhIiJjKkLlMm
NnOoPpQqRrSsTtUuVvWwXxYyZz

L’occitan nissart utiliza l’alfabet latin que còmpta 26 letras de basa. Certani letras contenon:

  • Un accent agut: Á, É, Í, Ó, Ú
  • Un accent grèu: À, È, Ò
  • Un trema: Ë, Ï, Ü
  • Una cedilha: Ç

2 – Li vocalas

2.1 – Li vocalas simpli
VocalasPronónciaExemple
A
E
I
O

U
[a]
[e]
[i]
[u]
[y]
fada
mete
vivi
motor
cumul
2.2 – Li vocalas accentuadi
VocalasPronónciaExemple
Á

À
É
È
Í
Ó
Ò

Ú
[e]
[ɔ]
[a]
[e]
[ɛ]
[i]
[u]
[ɔ]
[wɔ]¹
[y]
siáu
Vesubiá
farà
espés
bèla
aquí
urós
aquò
pòrt
assidú

1. La Ò diftongada

La letra Ò es diftongada [wɔ] dins certans cas: pòrt, fòrt, fòrça, bòn, pòsta, tremòla…

La nòrma classica qu’emplegam aquí non marca aquel diftòng. Pura, certans autors nissarts an decidit de la marcar en adoptant una ortografia especifica:

  • Reinat TOSCANO¹ l’ortografia OA: poart, foart, foarça, boan, poasta, tremoala…
  • Bernat FRUCHIER² la marca per un accent circonflèx Ô: pôrt, fôrt, fôrça, bôn, pôsta, tremôla…
  • Jan-Luc SAUVAIGO³ l’ortografia : puòrt, fuòrt, fuòrça, buòn, puòsta, tremuòla…
1. - Reinat TOSCANO es un sòci fidèl de Nissa Pantai e un escrivan occitan talentuós, autor de numerós libres dont la famoa Gramàtica dau niçard e la sèria dei aventuras dau policier Matieu Sampeyre.
2. - Bernat FRUCHIER es un membre fondador dau Centre Cultural Occitan País Nissart (CCÒC, futur Nissa Pantai), ne'n siguèt lo 2d president e demòra president d'onor.
3. - Jan-Luc SAUVAIGO es un autor-compositor-interprèta occitan famós e un dei membres fondadors dau CCÒC País Nissart.
2.3 – Li vocalas nasali
VocalasPronónciaExemple
AN
EN
IN
ON
UN
[ãŋ]
[ɛ̃ŋ]
[īŋ]
[uŋ]
[yŋ]
canta
sente
camin
dont
cadun
VocalasPronónciaExemple
AM
EM
IM
OM
UM
[ãɱ]
[ɛ̃ɱ]
[īɱ]
[uɱ]
[yɱ]
camba
sembla
cimbala
tombar
umble

Precision:

  • Li vocalas+N/M son nasali davant una consonanta ò en fin de mot: canta [‘kãŋta], ben [‘bɛ̃ŋ]
  • Son pas nasali davant dei vocalas: anar [a’na], frema [‘fʀema]
  • L’M nasala si pronóncia [ŋ] en fin de mot: camba [‘kãɱba]siam [‘sjãŋ], sembla [‘sɛ̃ɱbla] ⇔ fèm [‘fɛ̃ŋ]
2.4 – Li semivocalas

Li semivocalas, dichi tanben semiconsonantas, son de sons que si tròban a miegcamin entre la vocala e la consonanta. Ne’n destriam 3:

  • [j] que si pòu escriure I ò LH e qu’es un mieg son [i] comparable a la J en alemand: pantais [pãŋ’taj], detalh [de’taj] 
  • [µ] que s’escriu U e qu’es un mieg son [y]: vuech [‘vµœt] 
  • [w] que s’escriu U e qu’es un mieg son [u] comparable a la W en englés: u [‘pεw] 

Li semivocalas si retròban dins lu diftòngs e triftòngs (veire lo ponch n°3)

3 – Lu diftòngs e triftòngs

3.1 – Lu diftòngs fòrts

Lu diftòngs fòrts, dichs descendents, son lu fonèmas compauats per li sequéncias vocala-semivocala e pòrtan generalament l’accent tonic sus la promiera vocala:

VocalasPronónciaExemple
AI¹
EI
ÈI
OI

ÒI
AU²
EU
ÈU
IU
³
OU
ÒU
UU
[aj]
[ej]
[ɛj]
[uj]
[ɔj]
[aw]
[ew]
[ɛw]
[iw]
[uw]
[ɔw]
[yw]
dai
rei
bèi
doi
eròi
cau
leu
pèu
viu
outra
pòu
cuu
  1. AI tende de si prononciar [ej] quora es pas tonic: laissi [‘lajsi], laissar [lej’sa]
  2. AU tende de si prononciar [ɔw] quora es pas tonic e dins certans particulars: daurat [dɔw’ʀat]
  3. IU tende de si prononciar [jew]: viu [‘vjew], actiu [a’tjew]
3.2 – Lu diftòngs debles

Lu diftòngs debles, dichs ascendents, son lu fonèmas compauats per li sequéncias semivocala-vocala e pòrtan generalament l’accent tonic sus la segonda vocala:

VocalasPronónciaExemple
IA
IE

IO


OA

UI
[ja]
[je]
[jɛ]
[ju]
[jɔ]
[wa]
[µœ]
[µi]
viatge
quartier
vièlh
tension
fiòla
Joan
vuèch

atribuir

Precision:

  • Après G, U es muda davant E e I, doncas li a pas de diftòng: fague [fa’ge], sigui [si’gi]
  • Après Q, U es muda, doncas li a pas de diftòng: quadre [‘kadʀe], que [‘ke], quint [‘kint], aquò [a’kɔ]
3.3 – Lu triftòngs

Lu triftòngs son lu fonèmas compauats per li sequéncias semivocala-vocala-semivocala:

VocalasPronónciaExemple
IAI
IAU
IÈI
IEU
IÒU
OAI
UÈI
[jaj]
[jaw]
[jɛj]
[jew]
[jɔw]
[waj]
[µœj]
biais
diau
sièis
mieu
faiòu
goai
encuèi
3.4 – L’iatús

L’iatús es la succession de doi vocalas que forman doi sillabas diferenti. Certani vocalas fan naturalament un iatús:

VocalasPronónciaExemple
AE
AO
EA
EO
OE
UA

UO
[ae]
[au]
[ea]
[eu]
[ue]
[ya]
[yu]
aerian
aost
real
teoric
coerent
actual
duo

Precision:

Certani combinasons de vocalas forman un diftòng ò un iatús segon la plaça de l’accent tonic. Li a un iatús quora l’accent tonic tomba sus la promiera vocala:

  • IA: tri[‘tʀia] cambiar [kãɱ’bja], bèstia [‘bεstja]
  • OA: co[‘kua] oata [wa’ta], Joaneta [dʒwa’neta]
  • UE: adu[a’dye] fuec [‘fwœk], vuechen [vµe’t∫ɛ̃ŋ]

4 – Li consonantas

4.1 – Li consonantas simpli
ConsonantasPronónciaExemple
B

C
davant E, I

D

F

G
davant E, I

H¹

J

L

M
davant B, P
en fin de mot

N
davant consonanta
en fin de mot


P

Q

R
entre 2 vocalas²

S
entre 2 vocalas

T

V

X
entre 2 vocalas

Z
[b]

[k]
[s]

[d]

[f]

[g]
[dʒ]

(veire li nòtas davau)

[dʒ]

[l]

[m]
[ɱ]
[ŋ]

[n]
[ŋ]
[ŋ]

[p]

[k]

[ʀ]
[ɹ]

[s]
[z]

[t]

[v]

[ks, s]
[gz, z]

[z]
babi

cat, color, cultura, clau
cent, ciutat

dedins

fanfara

gal, goma, gust, grand
gèl, giro



jorgina

lilàs

moment
ambient, cròmpa
mesclum

nanomètre
encara
nenon

papier

quauquaren

rar, tèrra
èra

sota, messa
frasa

toti

vives

xilofòn, excellent
exacte

zèro

1. – La letra H

En occitan nissart, la letra H si retròba solament dins li combinasons de consonantas seguenti:

  • CH prononciada [t∫]chaminèia [t∫ami’nεja], fachenda [fa’t∫ɛ̃ŋda]
  • LH prononciada [j]ulhauç [y’jaw], familha [fa’mija]
  • NH prononciada [ɲ]nhif [‘ɲif], montanha [muŋ’taɲa]

Fòra d’aquela situacion, l’H isolada si pòu trobar:

  • En occitan gascon, dont l’H remplaça la letra F e si pronóncia coma una [h] aspirada: fèsta [‘fɛsta] hèsta [‘hɛstœ]
  • Dins lu noms pròpris ò mots estrangiers, dont l’H si pronóncia segond la lenga d’origina: Hinault [i’no], Helsinki [‘helsiŋki]

2. – L’R intervocalica

D’un temps, l’R entre 2 vocalas si prononciava coma l’R que podèm audir en englés [ɹ]. Pura, la pronóncia grassejada [ʀ] tende de si generalizar sota l’influéncia dau francés. Per retrobar l’autenticitat dau nissart, preconizam lo restabliment d’aquela pronóncia distinta: èra [‘ɛɹa] tèrra [‘tɛʀa] 

4.2 – Li consonantas dobli

En occitan nissart, li dobli cononantas son rari e si limitan a 8 cas: CC, DD, GG, LL, MM, NN, RR e SS

CasPronónciaParticularitatsExemples
CC



DD

GG

LL


MM

NN


RR

SS
[ks, s]



[d]

[gdʒ, dʒ]

[l]


[m]

[n]


[ʀ]

[s]
Existon solament davant E e I 
Permeton de destriar doi mots diferents 
Davant d’autri letras, li a c simpla

Existon solament entre doi vocalas

Existon solament dins la familha dei mots suggerir

Existon solament entre doi vocalas
 Dins una familha de mots, deven L en posicion finala

Existon solament entre doi vocalas

Existon solament entre doi vocalas
Dins una familha de mots, deven N en posicion finala

Existon solament entre doi vocalas

Existon solament entre doi vocalas
accion, succès
accès/acès
aclamar, ocupar

addicion, reddicion

suggestion, suggestiu

illusion, parallèl
anullar, nulla > nul

gamma, immunitat

perenne, connotacion
annada, annual > an

tèrra, guèrra, òrre

passion, assegurar

Li consonantas dobli qu’avèm pas mençonadi çai sus (BB, FF, HH, JJ, KK, PP, QQ, TT, VV, WW, XX, ZZ), en principi, existon pas en nissart, levat dins doi cas particulars:

  • Dins quaucu mots compauats e sodats: sub + baltic ⇒ subbaltic, cap + pelat ⇒ cappelat
  • Dins lu mots estrangiers non adaptats au nissart mas utilizats: jazz, trekking, happening, tutti frutti, Exxon
4.3 – Lu grops de consonantas

L’occitan nissart còmpta mantu grops de consonantas que pòdon aver doi tipes de pronóncia:

  • Una pronóncia completa e estandard
  • Una pronóncia simplificada e mai correnta
Grop de consonantasPronóncia completaPronóncia simplificadaExemple
BC (+E, I)
BD
BJ
BM
BN
BS
BT

CC (+E, I)
CD
CM
CN
CT

DM

GD
GG
GM

NS (+consonanta)

PC (+E, I)
PS
PT

TB
TC (+E, I)
TM
TN

X
X (entre 2 vocalas)
[bs]
[bd]
[bdʒ]
[bm]
[bn]
[bs]
[bt]

[ks]
[gd]
[km]
[kn]
[kt]

[dm]

[gd]
[gdʒ]
[gm]

[ⁿs]

[ps]
[ps]
[pt]

[db]
[ts]
[tm]
[tn]

[ks]
[gz]
[s]
[d]
[dʒ]
[m]
[n]
[s]
[t]

[s]
[d]
[m]
[n]
[t]

[m]

[d]
[dʒ]
[m]

[s]

[s]
[s]
[t]

[b]
[s]
[m]
[n]

[s]
[z]
abcès
abdicar
abjècte
submergir
obnubilat
abséncia
subtiu

ficcion
anecdòta
acme
aracnid
acte

administrar

magdalena
suggerir
enigma

institut

erupcion
psicologia
apte

fotbòl
etceterà
ritmar
etnia

toxic
exemple

Exiton certans grops de consonantas que conoisson pas qu’un biais de pronóncia:

  • Lu grops DG, DJ, GJ, TG e TJ prononciats [dʒ]: bridge, adjectiu, miegjorn, garatge, viatge
  • Lo grop GN prononciat [ɲ]: signe
  • Lu grops TL, TM e TZ dins certans mots dont la T etimologica es muda: ròtle, setmana, votz

De mai, existe dins la pronóncia simplificada un fenomèn de vocalizacion de la promiera letra d’un grop de consonantas:

  • Après E, la promiera consonanta tende de si prononciar [j]: dialècte [dja’lɛjte], exemple [ej’zɛ̃ɱple]
  • Après O, la promiera consonanta tende de si prononciar [w]: doctor [duw’tur], obtenir [uwte’ni]
4.4 – Li consonantas finali
Consonanta finalaPronónciaExemple
-C -c
Dins gaire cas

-D -d

-G -g
Dins certans cas¹

-L -l
Dins li sillabas finali atòni

-P -p
Dins gaire cas

-R -r
Dins certans cas²

-S -s
Dins certans cas³

-T -t
Dins lu mots femenins en -AT
[k]
_

[t]

[k]
[tʃ]

[l]
_

[p]
_

[ʀ]
_

[s]
_

[t]
_
amic [a’mik]
pauc [’pɔw]

verd [’veʀt]

larg [‘laʀk]
gaug [‘gawtʃ]

final [fi’nal]
àngel [‘ãŋdʒe]

esclòp [es’klɔp]
còup [‘kɔw]

clar [‘klaʀ]
sénher [‘seɲe]

virus [‘viʀys]
après [a’pʀɛ]

levat [le’vat]
unitat [yni’ta]

1. – La G finala

  • Si pronóncia [k] dins la màger part dei cas: dialòg [dja’lɔk]
  • Si pronóncia [k] dins lu mots ont la G qu’es pas finala si pronóncia basicament [k]: sanguinós [sãŋgi’nus] ⇔ sang [‘sãŋk]
  • Si pronóncia [tʃ] dins lu mots dont G qu’es pas finala si pronóncia basicament [dʒ]: mieja [‘mjedʒa]  mieg [’mjetʃ]

2. – L’R finala

  • Si pronóncia [ʀ] dins la màger part dei cas: mar [‘maʀ]
  • Es sistematicament muda:
    • Quora es la marca de l’infinitiu: anar [a’na], finir [fi’ni], créisser [‘kʀejse]
    • Dins lu mots en -IER: darrier [da’ʀje]
    • Dins certans mots en -OR: pescador [peska’du]  motor [mu’tuʀ]

3. – L’S finala

  • Si pronóncia [s] dins mantu cas, especialament:
    • Dins quaucu mots: país [pa’is]
    • Especialament lu mots amb lo sufix aumentatiu -ÀS: grandàs [gʀãŋ’das]
    • Dins la conjugason, quora es la marca de la 2a persona dau singular: parles [‘paʀles]
    • Quora es la terminason de certans adjectius: famós [fa’mus]
  • Es muda:
    • Dins mantu mots: pantais [pãŋ’taj], sièis [‘sjɛj]
    • Especialament quora exprimisse la marca dau plural: libres [‘libʀe]