Cors de nissart en linha – Fonetica – Règlas d’accentuacion

Li règlas d’accentuacion

1 – L’accentuacion regulara

⇒ L’accent tonic tomba sus la rèire-darriera sillaba dei mots que s’acaban per:

  • Una vocala: canta, tomati, amiga, fenèstra
  • Una vocala+-S: cantes, tomatis, amigas, fenèstras
  • Doi vocalas que fan iatús: espontanèa, filosofia, famoa
  • La desinéncia de la 3a persona dau plural: parlan, senton, vendon

⇒ L’accent tonic tomba sus la darriera sillaba dei mots que s’acaban per:

  • Una consonanta: amic, cantar, maion
  • Un diftòng: farai, burèu, actiu

2 – L’accentuacion irregulara

Certans mots son irregularament accentuats. Dins aquesto cas, la sillaba tonica es indicada per un accent grafic:

  • Accent grèu per li vocalas dubèrti: , ,
  • Accent agut per li vocala barradi: , ,

Exemple:

TerminasonAccentuacion regularaAccentuacion irregulara
Vocala
Vocala+S
2 vocalas que fan iatús
Desinéncia 3a pers. plural
Consonanta
agaça
parles
filosofia
cantan
calar
arèndola
chinés
justícia
canteràn
créisser

3 – Lo trema

Lo trema sièrve a faire un iatús entre doi vocalas que dau senon formerian un diftòng: aura /’awra/ra /a’ura/.

Au contrari dei accents aguts e grèus, lo trema a pas d’influéncia sus l’accentuacion: ps /pa’is/psan /pa-i’zãŋ/.


Cercar una autra pàgina