LI RÈGLAS D’ACCENTUACION
1 – L’accentuacion regulara
L’accent tonic tomba sus la rèire darriera sillaba dei mots que s’acaban per:
| Una vocala | Canta, Tomati, Amiga, Fenèstra |
| Una Vocala+S | Cantes, Tomatis, Amigas, Fenèstras |
| Un iatús de 2 vocalas | Espontanèu, Filosofia, Famoa |
| La desinéncia de la 3a persona dau plural | Parlan, Senton, Vendon |
L’accent tonic tomba sus la darriera sillaba dei mots que s’acaban per:
| Una consonanta | Amic, Cantar, Maion, Taulier |
| Un diftòng | Farai, Burèu, Actiu |
2 – L’accentuacion irregulara
Certans mots son irregularament accentuats, valent a dire que la sillaba tonica si tròba pas a la sieu plaça abituala.
Dins aquesto cas, es indicada per:
| Un accent grèu per li vocalas dubèrti | À – È – Ò |
| Un accent agut per li vocalas barradi | Á – É – Í – Ó – Ú |
3 – Recapitulatiu
Terminasons
Vocala
Vocala + S
2 vocalas formant un iatús
Désinéncia 3a pers. plural
Consonanta
Accentuacion regulara
Agaça
Angles
Filosofia
Cantan
Calar
Accentuacion irregulara
Arèndola
Englés
Justícia
Cantaràn
Càler
4 – Lo trema
Lo trema sièrve a faire un iatús entre doi vocalas que forman naturalament un diftòng: Aura /’awra/ ⇔ Aüra /a’ura/
Au contrari dei accents aguts e grèus, lo trema a pas d’influéncia sus l’accentuacion: País /pa’is/ ⇔ Païsan /pai’zãŋ/.