LI RÈGLAS D’ACCENTUACION

1 – L’accentuacion regulara

L’accent tonic tomba sus la rèire darriera sillaba dei mots que s’acaban per:

Una vocala	Canta, Tomati, Amiga, Fenèstra
Una Vocala+S	Cantes, Tomatis, Amigas, Fenèstras
Un iatús de 2 vocalas	Espontanèu, Filosofia, Famoa
La desinéncia de la 3a persona dau plural	Parlan, Senton, Vendon

L’accent tonic tomba sus la darriera sillaba dei mots que s’acaban per:

Una consonanta	Amic, Cantar, Maion, Taulier
Un diftòng	Farai, Burèu, Actiu

2 – L’accentuacion irregulara

Certans mots son irregularament accentuats, valent a dire que la sillaba tonica si tròba pas a la sieu plaça abituala.

Dins aquesto cas, es indicada per:

Un accent grèu per li vocalas dubèrti	À – È – Ò
Un accent agut per li vocalas barradi	Á – É – Í – Ó – Ú

3 – Recapitulatiu

4 – Lo trema

Lo trema sièrve a faire un iatús entre doi vocalas que forman naturalament un diftòng: Aura /’awra/ ⇔ Aüra /a’ura/

Au contrari dei accents aguts e grèus, lo trema a pas d’influéncia sus l’accentuacion: País /pa’is/ ⇔ Païsan /pai’zãŋ/.

Retorn a la pàgina “Cors de nissart en linha”