Li règlas d’accentuacion
1 – L’accentuacion regulara
⇒ L’accent tonic tomba sus la rèire-darriera sillaba dei mots que s’acaban per:
- Una vocala: canta, tomati, amiga, fenèstra
- Una vocala+-S: cantes, tomatis, amigas, fenèstras
- Doi vocalas que fan iatús: espontanèa, filosofia, famoa
- La desinéncia de la 3a persona dau plural: parlan, senton, vendon
⇒ L’accent tonic tomba sus la darriera sillaba dei mots que s’acaban per:
- Una consonanta: amic, cantar, maion
- Un diftòng: farai, burèu, actiu
2 – L’accentuacion irregulara
Certans mots son irregularament accentuats. Dins aquesto cas, la sillaba tonica es indicada per un accent grafic:
- Accent grèu per li vocalas dubèrti: -À, -È, -Ò
- Accent agut per li vocala barradi: -Á, -É, -Í, -Ó, -Ú
Exemple:
| Terminason | Accentuacion regulara | Accentuacion irregulara |
| Vocala Vocala+S 2 vocalas que fan iatús Desinéncia 3a pers. plural Consonanta | agaça parles filosofia cantan calar | arèndola chinés justícia canteràn créisser |
3 – Lo trema
Lo trema sièrve a faire un iatús entre doi vocalas que dau senon formerian un diftòng: aura /’awra/ ⇔ aüra /a’ura/.
Au contrari dei accents aguts e grèus, lo trema a pas d’influéncia sus l’accentuacion: país /pa’is/ ⇔ païsan /pa-i’zãŋ/.